La Nau Bostik fa 10 anys

PASSAT: UNA DÈCADA EXERCINT EL DRET A LA CIUTAT

Semblava poc probable aquell 15 de febrer del 2015, que un grup de veïnes i persones que proveníem de diferents moviments socials arribaríem fins aquí. Enmig d’un barri trinxat d’infinites obres, La Sagrera ha viscut a l’ombra de l’alta velocitat barrejada amb la pressió especulativa i ara comença a sentir els perills d’un model de ciutat que es va demostrar obsolet durant la pandèmia. Especulació, manca de serveis públics, criminalització del veïnat nouvingut i una gentrificació que opera de manera contínua sobre l’espai urbà i mercantilitza tot allò que pugui generar una plusvàlua.

Malgrat tot, hem aguantat, hem resistit i tenim la ferma voluntat de continuar construint aquest espai esgarrapat a l’especulació immobiliària. Perquè la ciutat també es construeix amb iniciatives valentes, sovint a contracorrent, amb la tenacitat de la lluita col·lectiva i molta perseverança, tot allò que caracteritza les lluites populars, aquelles que tothom aplaudeix aquests dies als cinemes quan veuen la pel·lícula del 47. Hem recuperat l’últim vestigi d’un passat industrial al barri de La Sagrera; una fàbrica abandonada, per convertir-la en un espai viu i autogestionat. Un projecte que no només preserva la memòria industrial del barri, sinó que l’omple d’art, pensament crític i comunitat sempre des del vessant de l’Economia Social i Solidària.

PRESENT: UN ESPAI RECUPERAT PER A LA COMUNITAT

Durant aquesta dècada, la Bostik ha estat testimoni i part activa de les lluites urbanes de Barcelona. Ens hem posicionat contra una ciutat que s’està construint d’esquena al seu veïnat, contra la privatització de l’espai públic i els efectes d’una gentrificació que s’estén pels barris perifèrics de la ciutat. Tanmateix, comencen a esclatar petites espurnes que fan entreveure una nova onada de lluites compartides, una nova generació d’activistes que albira un nou cicle de mobilitzacions. A més a més, altres espais culturals i comunitaris de la ciutat pateixen diferents entrebancs que els fan difícil desenvolupar la seva activitat i, per tant, no tenen la seva continuïtat garantida: Teatre Arnau, Antic Teatre, RAI o la Nau Bostik, exemples d’un model cultural just i col·lectiu. Recuperar la gestió cívica del Casal de Joves Girapells i la de l’Espai Canals Junyer 

Avui dia la Nau Bostik pretén formar part d’aquest entramat d’espais comunitaris, d’un ecosistema que, al voltant de l’Economia Social i Solidària, vol continuar promovent la memòria industrial del barri i una cultura accessible, crítica i transformadora. A través d’esdeveniments, tallers, jornades, exposicions i residències artístiques, lluitem per consolidar un model on la cultura esdevé un dret fonamental i no un element instrumental de fomentar l’activitat econòmica i el turisme.

FUTUR: UN EQUIPAMENT PER A LA CIUTAT

Arribats als deu anys, ens trobem en un nou moment de reflexió i projecció. La ciutat de Barcelona necessita espais com la Nau Bostik, espais que no siguin només contenidors d’activitats, sinó que estiguin impregnats d’una mirada comunitària i d’un compromís amb el dret a la ciutat.

Per això, reclamem el reconeixement i la consolidació de la Nau Bostik com un equipament cultural de referència a la perifèria, un equipament públic sota gestió comunitària, amb l’autogestió com a tret d’identitat i fortament vinculat a l’Economia Social i Solidària.

Aquests deu anys han estat una lluita constant, però també una celebració del que som capaços de construir quan treballem juntes. Per això volem reafirmar el nostre compromís amb el barri, amb la ciutat i amb totes les persones que han fet possible aquest projecte.

Amb la Bostik exercim el dret a la ciutat. Perquè la ciutat és nostra: de qui l’habita i li dona sentit.