El Departament de Cultura, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) i l’Institut Ramon Llull (IRL), impulsa aquest focus, que suposa una gran oportunitat per als cineastes catalans que busquen ampliar horitzons i connectar amb professionals de la regió bàltica i nòrdica i altres territoris representats al festival de Tallinn.
Més de 30 produccions catalanes i més de 50 professionals participaran en el festival i en el mercat paral·lel del certamen.
Aquest dimarts, s’ha presentat el focus amb la participació de la consellera de Cultura, Sònia Hernàndez, i la presència de molts dels cineastes que formaran part de la delegació catalana. Alguns dels professionals presents han estat Carlos Marqués-Marcet, Judith Colell, Lluís Miñarro, Juanjo Jiménez, Carla Simón, Júlia de Paz, Adrià Garcia, entre els directors, i Valérie Delpierre, Montse Triola, Alba Sotorra i Míriam Porté, entre els productors.
“El focus de Tallinn és la manifestació final d’un any ple d’èxits per al cinema català i en català, que enguany ha acumulat més de 1.300 seleccions en festivals internacionals d’arreu del món, i que ha rebut premis a certàmens de classe A com Berlín, Canes, Venècia, Locarno o Sant Sebastià, tant per produccions de ficció com per a documentals. També per a les sèries produïdes a Catalunya i en català, a les quals ens els darrers anys hem donat un suport important que ja ha tingut un retorn en forma de premis i de distribució internacional. A més, també inclou una mirada molt interessant a la història del nostre cinema amb produccions restaurades per la Filmoteca de Catalunya”, ha destacat la consellera.
“This is Catalan Cinema!” vol oferir al públic internacional del festival una selecció acurada d’obres que mostren la diversitat i la riquesa del cinema català. A més, té l’objectiu de treballar per al desenvolupament industrial i professional en el context de l’Industry@Tallinn & Baltic Event, una de les plataformes professionals més importants per a la indústria cinematogràfica del nord d’Europa. Els professionals que assisteixin a l’espai de mercat podran ampliar horitzons i establir lligams amb professionals de la regió bàltica i altres àrees geogràfiques.
El focus reconeix i referma l’aposta de Catalunya per una indústria audiovisual dinàmica, innovadora i connectada amb el món, i posa de manifest l’interès del Black Nights per acostar els espectadors a noves perspectives cinematogràfiques que reflecteixen la pluralitat cultural d’Europa. Finalment, a més d’una selecció representativa del cinema català més recent, el festival estonià també dedicarà un espai a algunes de les obres més rellevants de la història del cinema català gràcies a la Filmoteca de Catalunya.
La gala d’inauguració del Black Nights tindrà com a grans protagonistes la pel·lícula catalana Polvo serán, guanyadora del Premi Gaudí a millor pel·lícula en llengua no catalana, i l’artista, cantant i compositora Maria Arnal, autora de la banda sonora del film, que obriran oficialment el certamen el 7 de novembre en una sessió especial en què els organitzadors del festival posaran el talent català al centre de les mirades de tots els assistents, quasi 2.000 professionals d’arreu del món. El director Carlos Marqués-Marcet acompanyarà la première bàltica del film, mentre que Maria Arnal —guanyadora del Premi Gaudí a la millor música original per la seva banda sonora, i reconeguda per la seva trajectòria musical innovadora i la seva sensibilitat artística— encapçalarà una vetllada que combinarà cinema i música en directe.
Al llarg de les quasi tres setmanes que dura el Black Nights, fins a 30 produccions catalanes es podran veure en les diverses seccions del festival. D’aquestes produccions, la meitat han rebut suport del Departament de Cultura a través d’alguna de les línies gestionades per l’ICEC.
La secció oficial acollirà l’estrena mundial de La buena hija, de Júlia de Paz. El film, que reflexiona sobre la família i els vincles intergeneracionals a través de la història de la protagonista, competirà pel guardó més important del certamen, el Grand Prix.
El festival també acollirà l’estrena mundial d’Emergency Exit, la darrera producció de Lluís Miñarro, un film coral protagonitzat per Marisa Paredes, Oriol Pla i Francesc Orella, en què una sèrie de personatges viatgen en un autobús del qual no poden sortir. La pel·lícula d’aquest productor i realitzador es projectarà a la secció Rebels with a Cause, que compta amb la productora Montse Triola (Pacifiction i Liberté, entre altres films) com a membre del jurat.
Així mateix, el llargmetratge documental Miss Jobson, dirigit i produït per Amanda Sans Pantling, s’estrenarà mundialment a la secció Doc@PÖFF. Com indica el seu nom, aquesta és la secció competitiva que el festival dedica als documentals. La inclusió del film en aquesta secció confirma l’excel·lent moment del documental català, que ha rebut guardons recents al festival recents com Sant Sebastià (2024) i la Berlinale (2025) i que beu d’una llarga i fructífera tradició.
També hi haurà una àmplia representació catalana a la secció In Focus, amb un total de vuit títols que recullen les produccions més recents ja estrenades en el circuit de festivals.
Entre les pel·lícules del focus, destaca la darrera producció d’Isabel Coixet, Tre ciotole, estrenada mundialment al Festival Internacional de Cinema de Toronto; Estrany riu, de Jaume Claret Muxart, estrenat al Festival Internacional de Cinema de Venècia; Frontera, de Judith Colell, amb estrena nacional a la SEMINCI; A la cara, de Javier Marco; Romería, de Carla Simón, estrenada a la secció oficial del Festival de Cinema de Canes; Nomad Shadow, d’Eimi Imanishi, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto; Anoche conquisté Tebas, de Gabriel Azorín, estrenada a les Giornate degli Autori de Venècia, i Forastera, de Lucía Aleñar Iglesias, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Toronto, en què va obtenir el Premi de la Crítica FIPRESCI.
La secció Best of Fest —que, com indica el seu nom, programa films que han destacat en festivals internacionals al llarg de l’any— també disposa d’un triplet de produccions catalanes. Són els llargmetratges El vol de la cigonya, de Soumaya Hidalgo Djahdou i Berta Vicente Salas, que s’estrena a l’IDFA; Magalhães, de Lav Diaz, i Sirat, d’Oliver Laxe, que es van estrenar al Festival de Cinema de Canes —en què va rebre el Premi del Jurat. El film de Laxe, a més, representa Espanya com a millor pel·lícula internacional als Premis Oscar 2026.
Finalment, dins la secció Midnight Shivers, dedicada al cinema de gènere, es presentarà La virgen de la Tosquera, de Laura Casabé, després de l’estrena mundial al Festival de Cinema de Sundance.
Al Just Film Youth and Children’s Film Festival, subfestival del PÖFF, s’hi presentaran cinc títols de producció catalana: Leo & Lou, de Carlos Solano, estrenada enguany a la SEMINCI; el film d’animació El tresor de Barracuda, d’Adrià Garcia, que es va poder veure al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo, el primer llargmetratge en stop-motion de producció catalana, que va ser premiat en la darrera edició del Festival de Cinema d’Animació d’Annecy; Ruido, d’Ingride Santos, que es projectà per primera vegada al Festival de Màlaga, i The Boy at the Edge of the World, de Grzegorz Wacławek i Marta Szymańska, una coproducció amb Polònia i Turquia.
El curtmetratge català a PÖFF Shorts
El curtmetratge català destacarà amb força al PÖFF Shorts, el segon subfestival de Tallinn, que ha seleccionat les produccions Ones, de Juanjo Giménez; Ramón Who Speaks to Ghosts, de Shervin Kermani, i Perquè avui és dissabte, d’Alice Guimarães.
La Filmoteca de Catalunya té un paper essencial en la preservació, conservació i difusió del patrimoni cinematogràfic català. La seva participació en el Focus de Cinema Català del Black Nights de Tallinn n’és un exemple destacat, i referma el compromís d’aquesta institució amb la projecció internacional del cinema català.
En aquest sentit, fins a vuit títols catalans restaurats o preservats per la Filmoteca de Catalunya formen part de tres seccions del festival: Midnight Shivers, Classic Rebels i Old Gold. Es tracta d’un recorregut que permet redescobrir grans autors del nostre cinema, com ara Bigas Luna, Pere Portabella, Agustí Villaronga, Ventura Pons, Llorenç Llobet, Armand Moreno, Francesc Rovira Beleta i Isabel Coixet.
Aquests són els títols patrimonials seleccionats per al Festival de Cinema Black Nights de Tallinn:
- Vida en sombras, de Llorenç Llobet Gràcia (1948).
- Los Tarantos, de Francesc Rovira Beleta (1963).
- Maria Rosa, d’Armand Moreno (1965).
- Umbracle, de Pere Portabella (1972).
- Ocaña, retrat intermitent, de Ventura Pons (1978).
- Tras el cristal, d’Agustí Villaronga (1986).
- Angustia, de Bigas Luna (1987).
- Cosas que nunca te dije, d’Isabel Coixet (1996).
En el marc del Focus de Cinema Català a Tallinn, Catalan Films —la marca d’internacionalització de l’audiovisual català— organitza quatre activitats en l’Industry@Tallinn & Baltic Event, l’àrea d’indústria del festival. El programa d’activitats destacarà al públic professional internacional la fortalesa de Catalunya com a hub audiovisual pioner a Europa, i inclourà sessions de networking, taules rodones i trobades amb professionals del sector. D’aquesta manera, les productores catalanes podran explorar noves oportunitats de coproducció, distribució i col·laboració en un entorn privilegiat, i tindran l’oportunitat de teixir ponts creatius, culturals i empresarials amb l’ecosistema cinematogràfic bàltic.
El programa professional també inclou una selecció de projectes catalans que es troben en diferents fases del procés de producció.
Fins a set projectes en fase de desenvolupament i postproducció —tant de llargmetratge com de sèrie— han estat seleccionats en la prestigiosa àrea d’indústria del festival. Es presentaran als professionals del sector en sessions especialitzades, a fi d’ampliar oportunitats de finançament, coproducció, distribució i selecció en festivals.
Aquests són els projectes que formaran part de les diferents àrees d’indústria:
- Climateri (Edna Cinema, Distinto Films), de Liliana Torres.
- El rei de l’aire (Materia Cinema, La Fabrica Nocturna Cinéma), de Laura Ferrés.
- Aigües de foscor (Lastor Media, Cataluña Federation Studios, Federation Spain, New Media), de Víctor Garcia.
- Pubertat (Distinto Films, Corte y Confección de Películas, Uri Films, AT-Prod), de Leticia Dolera.
- Les convulsions (Auca Films, Cinètica Produccions, Timber Films, IMY Prod), de David Gutiérrez Camps.
- Salen las lobas (Alba Sotorra, Paloma Productions, Novak Films), de Clàudia Estrada.
- Tanit (Atiende Films, Dacsa Produccions), de Pep Garrido. La importància de l’audiovisual català
Des de fa uns anys, el cinema català ha anat deixant una important empremta a Europa. Les produccions audiovisuals de ficció, animació i documental tenen un paper molt rellevant en festivals d’arreu, reben premis internacionals i s’estrenen en pantalles de tot el món. El reconeixement de crítica i públic internacional és unànime, i el prestigi dels professionals catalans és un reflex d’una indústria molt potent, amb un talent innegable i una formació d’enorme qualitat.
El 2024, el Departament de Cultura va dedicar més de 60 milions d’euros al sector audiovisual, una xifra rècord. L’audiovisual segueix sent un dels eixos del Govern per a aquesta legislatura, i és prioritari impulsar-lo com a sector estratègic. Les línies de subvenció del Departament de Cultura —gestionades per l’ICEC— cobreixen tota la cadena de valor de l’audiovisual, amb partides destinades, per exemple, al desenvolupament i a la coproducció. L’Institut Ramon Llull, per la seva banda, promou la internacionalització de l’audiovisual a través de les seves línies de concurrència i la col·laboració amb festivals internacionals de cinema.
Aquest suport ha ajudat a visibilitzar i consolidar alguns dels valors pels quals destaca l’audiovisual català: el talent dels professionals, l’existència de centres de formació reconeguts internacionalment, el treball i el compromís d’una indústria audiovisual potent —que beu d’una llarga tradició i que genera una enorme varietat de produccions—, i la riquesa d’un nombre amplíssim de festivals que situen el país al mapa internacional.
